Bell i Xaruc.
En aquesta pàgina hi anirem posant tots aquells llocs abandonats que visitem, intentant ressaltar aquella part mes bella de la decadència amb fotografies.
La casa dels ploms.
Amaga, tancada, inaccessible. Al mig del no rés la casa dels ploms ens espera amb una escletxa oberta per deixar-nos veure el que ens ha guardat durant tants d'anys. Encara hi han els papers de la darrera família, els joguets dels nens, els plats a la cuina ... Els papers es desenganxen de les parets, la pols ho cobreix tot, l'aire dens ens inunda per dins. Benvinguts.
Masia muntanyenca
Un altre exemple de com es vivia abans dels ordinadors i els telèfons mòbils, aquí hi vam trobar un comptador de llum al qual se li havia realitzat l'última inspecció el 07-05-1931.
Palau del Cel
Un magnífic edifici de principis del segle XIX que veu passar els últims dies de la seva llarga vida, els seu estat és realment precari, no obstant dins encara amaga bona part de la seva bellesa original. Propietat d'una família benestant que es guanyava la vida en el sector tèxtil tan fructífer en aquells temps, ha tingut diversos usos durant la seva existència, entre ells un hospital de campanya durant la guerra civil.
Elèctrica
Un indret abandonat mes, formigó ennegrit, metalls rovellats i zones ruïnoses ens diuen que ja fa temps que aquesta central va deixar de donar llum i escalfor a les cases del voltant.
Castell de Bran a Catalunya (Törcsvári kastély)
El Castell de Bran és més conegut pel nom del Castell del compte Dràcula de la novel·la d'en Bram Stoker, el castell de la novel·la és a prop de Barsov a la frontera entre Transilvània i Valàquia on explica la llegenda que hi va viure Blad L'empalador; es clar que aquest no és l'original, però si seguim un petit corriol entre balç i bàratres arribem a un petit turó amb molt bones vistes de la regió, on algun terratinent devia comptar diners i fer treballar al servei, i qui sap, put ser encara hi descansa de dies per sortir a menjar de nit, nosaltres hi vam trobar el que podria ser un indici...
El vaixell de l'òxid.
31 d'Octubre de 1981, per la radio de capitania sona la veu del capità del Temple Hall, procedent de Costa de Marfil i en direcció al mar Egeu, es dirigeix a la costa amb problemes greus. Massa greus com per poder continuar, als pocs dies aquest vaixell construït el 1954 es quedaria allà per sempre, transformant-se en el vaixell de l'òxid.
L'hostal del fred.
En plena ruta de contrabandistes, l'hostal del fred s'aixeca on el fred comença. Visible i impassible, ens espera obert de bat a bat, sense por a ensenyar-nos el seu interior. Trobem a dins diaris del 88, això ens dona una idea de l'època per la que va ser abandonat. Abans era un restaurant, hostal i ara és un esquelet que espera veure com passa el temps.
El teatre mut.
El lloc el va aixecar el poble pel poble, reprimit durant el franquisme va ser entregat a l'església. Va tornar a control civil amb l'entrada de la democràcia, i com un rebel que no escolta, com ànima que porta el dimoni ha decidit despertar quan tothom decideix dormir degut a la crisis.
Full please
No podem deixar-nos les aficions a casa, no podem nomes pel fet de sortir del nostre entorn deixar de sentir. Creuant els U.S.A. en un racó d'una carretera secundaria em va semblar veure una benzinera, "Serà un moment nomes" ...
Escola abandonada
Un lloc verdaderament intrigant i abandonat, uns grans jardins que guarden el que fa molts anys va ser una escola plena de vida avui abandonada i deixada de la mà d'aquells que no respecten res, una llàstima ja que devia haver estat un lloc magnífic, però res mes lluny de la realitat, un reflex de la societat d'avui en dia, com va dir Mahatma Gandhi "Civilització occidental? bé... seria una excel·lent idea"
Can Marc
Antigament una digne i sòlid habitatge on el pagès podria viure a raser del clima, al costat del camp i sense el rebombori de la ciutat cada dia més omnipresent.
Ca l'Artiga petita
Un altre masia oblidada. Amagada prop de la font que porta el seu nom, ha vist passar el temps i els anys. Menjada per la vegetació es manté dreta mentre somia amb temps millors.
Can Roses
Fins hi tot la casa més gran, més rica i amb les muralles més altes acaben sucumbint al pas del temps. Tan propera, tan majestuosa, tan coneguda, l'hem viscut de dia, de nit, forma part de les nostres memòries d'infants.
