Mrs Mudget's secret. by Sr.LoboCaminant per un bosc amagat em crida l'atenció un tros de ferralla al terra. Oxidat i oblidat imagino cavalls i pagesos estirant-lo per llaurar els camps.
Em giro per seguir amb la meva caminada i el bosc s'ha mogut, s'ha tancat sobre meu. Em barra el pas una densitat d'arbres que no recordo haver creuat.
Noto com els arbres es mouen a la meva esquena, giro sobre mi mateix com qui gira per que l'han cridat. M'adono que el bosc m'ofereix una sortida, i veig al fons una casa. Sense masses opcions per decidir avanço cap al prat que sembla rodejar la casa.
Les herbes a la xemeneia em diuen que fa anys que ningú ha fet servir aquest indret per viure. Les fustes cauen, i sembla que només les ovelles que pasturen per la zona mantenen nét l'indret.
Decideixo rodejar-la caminant, a vegades necessitem fer-nos nostres els llocs abans d'entrar-hi. La casa des del sud s'aixeca espectacular a dalt del turó, sembla que encara treu pit de quan fou un indret meravellós per viure-hi.
Em sento segur, em sento a gust, decideixo entrar a la casa, la primera imatge que rebo és la llar de foc del menjador, encara aclareixen els colors vius a les parets, les portes entreobertes ...
Les meves passes s'encaminen cap a la cuina, allà un cop més la llar de foc m'atrau, la sensació d'una calor inexistent em produeix un cal fred que em recorre el cos.
Encisat per les olors i les sensacions el meu cap aixeca la vista per mirar per la finestra com ho va fer fa anys l'última persona que va estar en aquesta cuina. Vista preciosa que el meus ulls contemplen a través de la vella i destrossada finestra.
Em xiuxiuegen a l'orella i el vent m'explica el secret d'aquest indret. La historia pren cos dins el meu cap i sé que haig de guardar el secret, el secret de la senyora Mudget ...
|